La compra per segona residència i els compradors estrangers són els principals motors d’aquesta recuperació al sector

Les compravendes d’habitatges realitzades a la província de Girona, al segon trimestre de l’any són 2.206, un  6,31% més que al mateix trimestre del 2013

Total transaccions habitatges

Segons dades publicades pel Ministeri de Foment, entre l’abril i juny de 2014 es van vendre un total de 91.338 habitatges a tot l’Estat, 14.204 a Catalunya i 2.206 a la província de Girona.

Respecte al segon trimestre del 2013, aquestes dades representen un augment del

a Espanya: 12,1 %, a Catalunya 12,9 %, a Girona  6,31%

Cal destacar que es tracta d’una dada representativa perquè aquests dos trimestres no estan influenciats per canvis fiscals, utilitzats com a mesura per a incentivar les transaccions.

Num. Total Transaccions Immobiliàries d’Habitatges

 

Els principals influents en aquest repunt de compravenda d’habitatge recau en els compradors estrangers (residents i no residents) que signifiquen un 17,7% del total a nivell estatal.

Les nacionalitats d’aquests compradors són britànics (16,7%), francesos (10,5%), rusos (7,1%), alemanys (6,6%), belgues (6,1% i suecs (5,7%). Junts acumulen més de la meitat del mercat.

	TOTAL	Residents a Espanya			Estrangers no	No consta
		Total	Espanyols	Estrangers	residents a Espanya
Cataluña	14.204	13.963	11.493	2.470	68	173
Girona	2.206	2.096	1.349	747	35	75

  

Per municipis

Per municipis de la costa, podem destacar que segueix essent líder la localitat de Roses (amb 192 compravendes) tot i haver disminuit el num de transaccions en relació al segon trimestre del 2013. La segueix Castelló d’Empúries (158) i Lloret de Mar es situa en tercera posició amb 124 habitatges venuts. Platja d’Aro, Palafrugell i Blanes tancarien aquesta llista de les primeres posicions pel què fa a municipis de la Costa Brava amb major núm de compravendes.   

Girona capital lidera les vendes amb 160 habitatges però ha disminuït en relació al mateix trimestre que al 2013. Figueres situa les seves transaccions en 90 augmentant un 30,4% en relació al segon trimestre del 2013.

Destaquem l’augment que s’ha viscut a la comarca de la Cerdanya, amb l’augment d’un 177% a Puigcerdà i d’un 66’66% a Alp. 

Adjuntem un llistat amb tots els municipis de comarques gironines ordenats de major a menors núm de transaccions al segon trimestre de 2014.

Les compravendes inscrites durant el mes de juny a Girona augmenten un 5%

Al juny 2014, a la província de Girona, s’inscriuen al registre de la Propietat 2.502 finques, un 1% més que al mateix mes del 2013

Les compravendes d’habitatges inscrites a Girona, a juny de 2014, augmenten un 5% en relació a juny 2013 situant-se en la xifra de 2.592

Al juny 2014, a la província de Girona, s’inscriuen al registre de la propietat 2.502 finques, un 1% més que al mateix mes del 2013.

Segons dades publicades avui per l’INE, el número de finques transmeses inscrites en els registres de la propietat a Catalunya en el mes de juny és de 17.522, que suposa un 2% menys que el mateix mes de l’any anterior. A Girona la dada és de 2.502 que representa un augment de l’1% en relació al mateix mes del 2013.

 

Pel què fa a les compravendes d’habitatges inscrites, el mes de juny s’han registrat un total de 3.961 habitatges a Catalunya el què suposa un 12% més que el mes de juny del 2013.
A la província de Girona aquest augment és del 5% passant dels 563 habitatges inscrits al juny de 2013 fins als 592 habitatges del juny de 2014. Cal ressaltar que la baixada de preus i la compra per part d’estrangers han contribuït en gran mesura a aquest augment.

Catalunya presenta una tasa de variació anual del número de compravendes d’habitatges del 10,9% quedant per sobre de la mitjana de l’estat que se situa a 8,8%.

Habitatge nou i de segona mà

Gairebé un 75% de les operacions inscrites són d’habitatges de segona mà, quedant molt per sobre de les compravendes d’habitatge nou.

Les xifres de l’INE corroboren tal i com vam avançar al mes d’abril que el sector es va estabilitzant molt lentament i que es va recuperant la confiança del consumidor en el mercat immobiliari, factor clau per mantenir aquesta tònica d’estabilització.

Com a API estàs notant aquesta tendència?

Urbà i urbanitzable. Una notable diferència que desinfla l'IBI.

Ens aquests últims mesos tots els propietaris han hagut d’afrontar el pagament de les contribucions urbanes, o sigui de liquidació de l’impost de béns immobles, instrument pel que es financien els ajuntaments.

Ja fa uns mesos vam manifestar que cal una revisió del valor cadastral de tots els immobles, però centrem-nos ara en el cas de les finques qualificades com a sòl urbanitzable segons els planejaments urbanístics dels municipis, però que en la realitat segueixen essent rústiques.

Fins a dia d’avui a aquestes finques, que tot i ser urbanitzables mai s’han desenvolupat (no disposen de pla parcial ni projecte d’urbanització aprovat), se’ls ha assignat un valor de contribució com si fos urbanitzada i per tant, els propietaris han d’afrontar pagaments desorbitats respecte el que correspondria si is considerés sòl no urbanitzable.

Ara, però, una sentència del Tribunal Suprem, amb aplicació a tot l’Estat, determina quin és el criteri, quin és el valor en aquests casos. I determina, sàviament segons el nostre parer, que si el sòl s’ha requalificat com a sòl urbanitzable, però no ha canviat la seva realitat, el seu propietari ha de pagar com si fos rústic.

Així doncs, tots aquells terrenys sense l’aprovació de plans de desenvolupament urbanístic, no podran ser computats per l’administració local, a efectes de càlcul d’IBI, com a finques urbanes.

Els professionals API especialitzats en valoracions i peritatges han viscut la paradoxal situació d’una expropiació forçosa on es permetia expropiar a preus de rústic els terrenys que el mateix cadastre valorava a preus d’urbanitzat. Ara doncs, que es rectifica perquè el TS ho ha dictaminat, ja s‘equiparen els valors a aplicar a una determinada finca en ambdós tràmits: per la seva expropiació per part de l’administració i quan la valora el mateix estat a efectes d’impostos. 

S’aplica la lògica. Tot i que de moment, la doctrina jurídica no es posa d’acord sobre si la sentència comportarà efectes retroactius i per tant els ajuntaments hauran de tornar imports cobrats indegudament els darrers 4 anys. 

Que imperi el sentit comú és bo.

Et deixem el link a la sentència del Tribunal Suprem